“LA CARROS”

L´experiència d´uns dels Trekkings mes bonics del Pirineus i que tenim molt a prop de casa.

 

És la primera vegada que fem un trekking de varis dies i no podem estar més contents de l ´experència. Per internet teniu moltíssima informació sobre aquest trekking, així què, sencillament us faré quatre cèntims de com  ens va anar a nosaltres acompanyant com sempre d´unes quantes fotografies marca de la casa. Tot, per engrescar-vos a realitzar-lo o si més no a conèixer el Parc Nacional d´Aigüestortes, si encara no hi heu anat.

Per començar, nosaltres no som uns muntanyencs experts ni grans esportistes, tot i què, sortim a la muntanya quan podem. Dit això, com era la primera vegada que feiem un trekking, vam optar per una opció conservadora. Nosaltres el vam fer en vuit dies. Ara un cop acabat, potser el podiem haber escurçat una mica, set dies, sis potser? Amb tot ens va anar molt bé fer-ho així perquè arribàvem amb prou temps als refugis. Amb la ventatge de  ser dels primers a la dutxa per exemple i de tenir temps per descansar. A més, vam poder fer un parell de cims El Montardo i el Saburó i donar-li encara més al.licient. I  no cal dir vaig poder disfrutar fent fotografies.

A La Carros de Foc, la gent la fa al seu ritme, hi ha qui la fa en cinc dies, d´altres que la fan en tres, gent que la fa corrent en no sé quan…També la gent la começa de diferents llocs; de Restanca, de Colomers, etc. Nosatres vam començar-la desde  Espot.

El primer dia  va ser per anar a recollir el “forfait” ( un cartronet que et dónen a l´inici de la ruta per anar posant un segell de cada refugi ) a Ernest Mallafré i  continuar fins al refugi d´Amitges per passar la primera nit.

Agulles d´Amitges, Parc Nacional d´Aigüestortes, Catalunya

Agulles d´Amitges des del refugi d´Amitges

D´ Amitges vam passar per Saboredo a fichar i vam fer nit a Colomers. En aquest refugi em vaig trobar a uns companys del meu centre excursionista Cordada, una salutació a tots ells.

La següent etapa arriba fins a Restanca, però com anàvem tant bé de temps no vam poder evitar enfilar-nos al sostre de l´Aran, El Montardo d´Aran i gaudir de les seves impressionants vistes.

Montardo, Val d´Aran, Carros de Foc, Aigüestortes

De pujada al Montardo

Vistes desde el Montardo, Lac de Mar

Vistes del Lac de Mar i La Maladeta desde El Montardo

Hi havia molta gent que aquesta etapa l´allargava fins al Ventosa Clavell. Un cop al Port de Rius, deixaven les seves motxilles i baixaven al Refugi de la Restanca per “fichar”, per després tornar a remuntar el Port per continuar.

Aquí vull fer una referència al Refugi del Ventosa. A part de ser un bon refugi, el pícnic que ens varen donar era molt complert, elaborat cassolanament i totalment diferent a la resta !!

Parc Nacional d´Aigüestortes

Al dia següent tocava l´etapa reina, la más llarga i amb més desnivell. Si que és veritat que és dura perquè s´ha de remontar el Coll de Contraix,  llarg i entretingut al caminar per blocs de roca. Però vaja, nosaltres cap a la una del migdia ja èrem a prop del refugi i vam dinar tranquilament  remullant-nos els peus a un riu a poc del refugi. Un cop fet el chek-in al Refugi Estany Llong, acompanyats d´uns amics que vam fer, ens vam acostar (visita obligada) a l¨estany que dóna nom al refugi.

El següent dia, que anàvem fins al Refugi de Colomina, va ser per a mí una de les etapes més boniques. Despés de remuntar fins a la Collada de Dellui, es fa un descens que passa per diferents estanys. D´entre ells el més característic ( per la seva forma) és l´ Estany Tort. Seguidament, es creuen les vies del carrilet que van servir per a la construcció de tot el sistema de presas de la zona. Seguint el camí i amb una pujadeta, s´arriba a l´acollidor i reformat Refugi de Colomina. I aquí una altre menció, perquè per a mí aquest refugi, ha estat ell millor de tota la travessa !!

Refugi de Colomina

Refugi de Colomina

Refugi de Colomina

Refugi de Colomina

El camí continua fins el Refugi de J.M.Blanc. L´etapa era curta i vam pensar que podríem acostar-nos a probar un cim. En aquest cas El Saburó va ser l´escollit, ja que el camí es passa pel Coll de Saburó molt proper a aquest.

Tal com vam realitzar ” la Carros ” els refugis èren millor a mesura que anàvem avançant el recorregut. Així, el de Josep Maria Blanc, ens va semblar molt acollidor i en un marc incomparable.

Refugi Josep Maria Blanc, Parc Nacional d´Aigüestortes

I ja per acabar, la última etapa que ens duria al Refugi Ernest Mallafré, on ja feia vuit dies que vam passar per allí el primer dia. Apuesta jornada potser al ser l´última ens guardava una sorpresa !!. Tot just surtir del refugi de bon matí, van poder divisar bastants exemplars d´Isards, fins a la base del Coll de Peguera. L áltre al.licient, a part d´acabar la ruta, va ser passar ben aprop del Pic de Peguera. Després d´una llarga etapa i un descens bastant duret vam arribar finalment a línici de la ruta, al Refugi d´ERnest Mallafré.

Coll de Peguera,

Coll de Peguera

Tram final abans d´arribar a Mallafré

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s